Article de Francesc Morata i Joan J. Duran, publicat al núm. 19 de la revista La Riuada, de Móra d’Ebre. Abril de 2001.
Quan els romans arriben a Empúries l'any 218 a. de C. comença el procés d'ocupació del nostre territori que durarà fins a l'any 197 a. de C., moment en què el cònsol Cató redueix la resistència indígena. A partir d'aquest moment els pobles ibers assimilaran els nous models imposats pels vencedors i s'integraran, a poc a poc, en l'ordre polític, econòmic, social i cultural de Roma. Aquest procés, conegut amb el nom de romanització, imposa una nova forma d'articulació territorial on la majoria dels poblats ibèrics enlairats s'abandonen i passen a ocupar les zones baixes i inicien, d'aquesta manera, un nou model de poblament basat en les villaes i les ciutats. Aquest nou model s'anirà implantant a la Ribera d'Ebre a l'igual que a tots els indrets de la Tarraconensi. Un exemple molt significatiu el trobem al jaciment del Molló de Móra la Nova que és el lloc de la plana que ocupen els antics habitants del Castellet de Banyoles de Tivissa.
El coneixement del poblament romà en el curs inferior de l'Ebre ha millorat molt en els últims anys, sobretot si tenim en compte l'escassetat de dades que hi havia abans dels anys vuitanta. Però aquest coneixement és molt desigual d'unes zones respecte a les altres, gairebé sempre és el resultat de les intervencions arqueològiques puntuals i no hi ha manera d'establir una tipologia de nuclis rurals. Malgrat aquesta escassetat de dades hi ha alguns trets que comencen a ser coneguts sobre la localització dels jaciments, l’economia o l’evolució històrica.
La majoria de les noves villae apareixen relacionades amb les ribes de l'Ebre, normalment en les zones àmplies i planeres. El riu, a banda de ser una important via de comunicació per articular el territori, també reuneix els terrenys més aptes per al cultiu. Si estudiem la distribució dels assentaments datats en l'època tardorepublicana observarem com en la majoria es troben separats un de l’altre per unes distàncies constants i ocupen unes àrees d'explotació teòriques de 1.50 km. Segons l'arqueòleg Jaume Noguera aquest model ocupacional del territori segueix una distribució planificada que respon als nou criteris d'explotació del territori, amb assentaments agraris distribuïts d'una manera més regular, i que ocasionalment seran la llavor de les posteriors viles imperials, com és el cas, per exemple, del Mas del Molló de Móra la Nova.
Les concentracions més importants del poblament romà a les Terres de l'Ebre es troben a les àrees al·luvials, concretament a la zona de Dertosa, a la cubeta de Móra i a l'àrea d'Ascó-Vinebre. El poblament interior és menys conegut i hi destaquen les viles de l'Aumedina de Tivissa, les Planes de Móra la Nova, i les viles de Marçà i Capçanes. La majoria no han estat mai excavades, però en alguns casos conserven restes arquitectòniques visibles (Ginestar, Garcia, Vinebre, la Torre de l'Espanyol...).
En un moment avançat del període imperial sembla detectar-se una concentració del poblament dispers i dels 59 jaciments coneguts fins ara a les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre només 17 proporcionen materials ceràmic d'època tardana (Vinebre, Riba-roja d'Ebre, Móra la Nova, Tivissa, Benifallet, Rasquera...). Malgrat aquesta reducció d'assentaments algunes petites viles continuaran habitades fins a la darreria del segle V i la primeria del VI d. de C.
Malgrat que l'agricultura és l'activitat econòmica principal, l'arqueologia ha permès identificar altres activitats, com ara la ceràmica, la metal·lúrgica i especialment la dedicada a la producció vinícola. A partir del segle I a. de C. apareixen en molts assentament estructures relacionades amb el procés d'elaboració del vi, l'emmagatzematge i diferents elements de premsa (Tivissa, Benifallet, Benissanet, Vinebre, Flix, Vinebre i Riba-roja d'Ebre).
Quant als orígens de les fundacions de les ciutats romanes a Catalunya hem d'assenyalar que són fruit de la colonització del territori per part de ciutadans romans, veterans de guerra i la concessió del dret de llatinitat a hispans. Pel que fa a l'existència de ciutats romanes a la Ribera d'Ebre, la manca de prospeccions i excavacions arqueològiques ens limita a l'estudi de les fonts clàssiques, concretament als textos de Juli Cèsar i Plini el Vell. De totes les ciutats esmentades en aquestes fonts, alguns historiadors situen tres ciutats importants a la nostra comarca. La historiadora Dolors Cabré i José Gonzàlez Cabré identifiquen Octogesa a Riba-roja d'Ebre, i l'historiador Ramon Járrega Domínguez esmenta les ciutats de Tiar Iulia, a Tivissa, iBisgargis. Aquesta darrera ciutat, que s'administrava amb el dret romà podria localitzar-se a la zona nord de la Ribera d'Ebre , entre Garcia i Flix.
Bibliografia:
NOGUERA GUILLÉN, Jaume. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. Diputació de Castelló. Castelló de la Plana, 1999.
REVILLA CALVO, Víctor. Ilercavònia I. Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Flix, 2000.
JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon. Actes de la XL Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos Morella. Diputació de Castelló. Castelló de la Plana, 2000