Article escrit per Josep Sánchez Cervelló i publicat al Programa de la Festa Major de Móra d'Ebre l'any 2007
 |
| Joan Caballé Goyeneche |
Nascut
a Montevideo el 1864 i mort el 1939. Passà la primera infància a Móra d’Ebre. D’aquest
període escrigué a Tarraco, portantveu
de l’Ateneu de Tarragona, un enyoradís
record d’aquells anys morencs. El 1890 es traslladà a Tarragona d’on fou
regidor republicà. Col·laborà en diversos òrgans de premsa com Orden, La
Publicidad i La Vanguardia.
Propietari
i corredor de comerç, fou també fundador i primer president del Centre
Industrial de Tarragona creat el 1899. El 1907 fou soci fundador de la Unió
Democràtica Nacionalista (UDN) de Tarragona junt amb Pere Lloret de qui era
cunyat. Presidí l’Ateneu de Tarragona el 1910.
La
importància política de Caballé residí en la seva designació com a candidat de
Solidaritat Catalana pel districte de Gandesa a les eleccions legislatives de
1907. La gestació de Solidaritat Catalana fou possible després dels Fets del Cu-Cut el 25 de novembre de 1905 quan
els militars de la guarnició de Barcelona assaltaren la impremta que editava
aquest diari satíric catalanista i la redacció de l’òrgan de la Lliga
Regionalista La Veu de Catalunya per
haver, suposadament, atacar l’honor militar i atemptar contra la ‘sacrosanta
unidad de la patria”. A més s’hi afegi l’aprovació de la Llei de Jurisdiccións
que ofenia clarament les llibertats públiques. Per tots aquests fets, la Lliga,
els carlistes i el republicanisme nacionalista i federal segellaren una
coalició electoral per afrontar el creixent cesarisme de la política
espanyola. La designació de Caballé com
a candidat solidari que anà acompanyada del llançament del el rotatiu La Picossa, impulsat per: Francesc
d’Asis Ripoll, factotum de la Lliga i nascut a Benissanet; Jaume Carner,
natural d’El Vendrell i futur ministre d’Hisenda; i Ramón Nogués Cambra, un
dels líders del republicanisme morenc.
Caballé
Goyeneche, durant la campanya electoral de 1907, visità tots els pobles del
districte, essent una novetat pels electors perquè fins aleshores els candidats
dinàstics es limitaven a visitar les poblacions més grans i millor comunicades.
Els actes més multitudinaris es feren a Gandesa i a Móra d’Ebre, amb Puig i
Cadafalch, i donaren credibilitat a la seva promesa electoral que es faria un
pont a la carretera nacional d’Alcolea del Pinar a Tarragona, unint les dues
Móres. Caballé no es cansà de repetir, durant tota la campanya, que no estava
sol i que podria aconseguir aquesta fita i, de fet, l’aconseguí tot i que no fou
fàcil, perquè la promesa del pont havia estat el discurs recurrent de tots els
candidats des de feia més de 20 anys.
Caballé
resultà guanyador amb 4.173 vots contra els 3.306 del seu oponent conservador.
En sortir escollit, i també de forma innovadora, adreçà un Manifest
als habitants del Districte de Gandesa en el que, després d’assenyalar que
era una de les circumscripcions més pobres d’Espanya, també apuntava que “fora
d’alguna excepció, no hi ha poble que no es trobi fortament dividit en dos
bàndols, irreductibles al present, que lluiten ab constància esglaiadora i
s’odien a mort, buscant sols l’ocasió de satisfer venjances verament africanes.
En lo que afecta a la vida material, tot està per fer. Viuen isolats la majoria
dels pobles, sense altra comunicació d’un camí de ferradura, per on sols poden
passar cabres salvatges. Exemples: de Prat de Compte a Bot, de Batea a la
Pobla, d’Ascó a la Fatarella, de la Figuera a la Bisbal, Margalef i Palma, de
Miravet a Pinell. L’acció de l’Estat, la seva tutela o influència no es coneix
per a res, i si es recorda al Districte de Gandesa que pertany a un país
civilitzat [és] per la presencia del recaptador de contribucions (...) Que
compleixi tothom en son dever, que no hi hagi vençuts ni vencedors i tingueu la
seguretat que la influència que dona l’acta de diputat sols ha d’estar al
servei del que es patrimoni de tots, sols ha de servir per a restablir la pau
moral dels pobles, terriblement pertorbada avuy, y per al foment dels
interessos generals de Gandesa y ses comarques, que tan abandonades es troben”.
I concloïa afirmant que: “amb Solidaritat, Catalunya pot redimir-se y salvar
Espanya. Per la virtut d’aquest moviment patriòtic hem regenerat el nostre
Districte”. L’absoluta misèria que traspua d’aquesta radiografia era ben certa
perquè la fil·loxera, que hi arribà a començaments del segle XX, havia provocat
una gran pobresa i el conseqüent gran allau migratori però també l’inici del
moviment republicà.
Amb
motiu de la seva elecció, el Foment
de Reus tributà a Caballé un homenatge a inicis de maig. Es demanà el suport de
tots els ciutadans per aconseguir el pont damunt de l’Ebre. I, en el seu primer
discurs parlamentari, recent estrenada la legislatura sol·licità, de forma molt
subtil i intel·ligent, al ministre de Foment que l’Estat acabés l’obra deixada
inconclusa feia 40 anys quan s’havia construït la carretera nacional a banda i
banda de l’Ebre que s’havia de creuar amb un sistema de barques. Aquesta intervenció
colpí profundament el ministre perquè feia 51 anys que aquella carretera
nacional quedava truncada per l’Ebre i que només es podia creuar amb una barca
que només funcionava de sol a sol. El ministre reconegué la necessitat de
construir com més aviat millor aquella infraestructura i, després del compromís
adquirit, el novembre de 1907 l’Estat s’incautà de la barca per establir un
servei ininterromput, tant de dia com de nit. Finalment, el juliol de 1909
s’anuncià la celebració d’un concurs per construir-lo, essent la primera obra pública que
sortia a concurs a Espanya.
Altres
intervencions parlamentaries d’aquest diputat tingueren per objectiu demanar la
creació d’una Granja-Escola Pràctica d’Agricultura per ajudar els pagesos a la
replantació de la vinya destruïda per la fil·loxera; sol·licitar la millora de
les comunicacions, assenyalant que la
majoria de pobles
de aquella comarca es comunicaven per perillosos camins de ferradura; establir mesures
fiscals que afavorissin als productors de vi i el seu consum en el mercat
intern; demanar facilitats creditícies pels sindicats agrícoles de nova creació
dels que ell en fou un dels impulsors a Corbera d’Ebre i a Flix, entre d’altres.
Fou
reelegit el 1910 dins la candidatura de la Unió Federal Nacionalista
Republicana. També ho fou el 1914 aquest cop amb el Partit Reformista. Perdé
l’acta a les legislatives de 1916 perquè els radicals de Lerroux presentaren un
candidat propi per tal de dividir el vot republicà i impedir el triomf de
Caballé que, a més, tingué a l’influent diari republicà Foment de Reus en contra, perquè volia vendre l’aigua del seu mas a
la ciutat mitjançant la Companyia d’Aigües de Reus, S.A. de la que era gerent.
Però llavors els problemes se li anaren agreujant. Així, i com a conseqüència
d’un desfalc de 200.000
pts . a la Companyia que dirigia, Caballé fou processat i
sense la immunitat parlamentària fou condemnat a l’embargament de les seves
propietats i passà gairebé dos mesos a la presó Model de Madrid l’estiu de
1917.
Acusà
Marcel·lí Domingo de ser culpable de la pèrdua de l’acta a les legislatives de 1916,
en no haver-li donat prou suport i haver-lo desacreditat. Però, això no sembla
cert, perquè les rivalitats venien des de la primera elecció de Caballé el 1907
i pel seu gust de fer una política excessivament personalista i molt lligada a
interessos econòmics no sempre transparents. Tot i el seu empresonament continuà tenint una
xarxa clientelar i d’influències al districte que el convertien en una espècie
de “gran elector” a l’hora de conformar candidatures i teixir una malla
d’interessos que asseguraven els resultats. Per això, a les eleccions de 1918,
Caballé i altres dirigents de la UDN, davant la impossibilitat de tornar a
presentar-lo per ser encara molt recent l’escàndol del seu empresonament, imposaren
un altre dirigent de la UDR –Macià Mallol.
A
les eleccions de 1919 sols es presentà per Gandesa el radical Pich i Pon,
essent escollit automàticament per l’article 29 de la Llei Electoral, mercès a
un pacte que subscrigueren les diverses forces republicanes per dividir-se la demarcació tarragonina. Pich, a l’hora
d’escollir el districte de Gandesa per presentar-se, tingué en consideració el
paper destacat que jugava Caballé, què des del febrer de 1918 havia ingressat
al partit de Lerroux.
A
les eleccions de 1920, ja mitigat l’escàndol econòmic que l’havia dut a la
presó, es tornà a candidatar per Gandesa i, novament, fou escollit aquest cop per
l’article 29. Però, després ja no es tornà a presentar més. El 1923 reconegué
la dictadura de Primo de Rivera.
Durant
la República l’activitat publica de Caballé anà esmortint-se gradualment, però
la xarxa clientelar que hi establí i la dependència d’aquesta dels centres
polítics de Reus i Tarragona subsistí. A nivell de realitzacions públiques al
districte de Gandesa se li atribuïren les gestions per la construcció de les
carreteres de Pinell a Móra d’Ebre; la de Venta de Camposines a Ascó... i l’impuls
dels projectes d’abastament d’aigua a la Pobla de Massaluca, Batea, Gandesa,
Prat de Compte i Pinell. Però sobretot cal destacar la construcció del pont que
unia les dues Mores. El rèdit de la seva actuació feu que Móra d’Ebre li poses
el seu nom a la plaça més important del poble; que amb el seu nom es bateges la
Mutualitat Escolar creada el 1936 pels professors de l’Institut i que, en plena
guerra civil, el bitllet de 50 ctms. emès pel consistori el juny de 1937 dugués
la seva imatge.
Escrigué
dos llibres laudatoris de la figura de Lerroux i molt crítics amb el
nacionalisme català: La inferioridad de la raza catalana (Madrid, Viuda
de Pueyo, 1918) i Sindicalismo y Socialismo (Madrid, J. Pueyo, 1920).
Josep Sánchez Cervelló, agost de 2007
 |
| Josep Sánchez Cervelló |