Esperança Jiménez Monclús
Joan-Josep Duran
Móra d’Ebre, maig 2026
Esperança Jiménez Monclús va nàixer a Móra d’Ebre el 26 de maig de 1931 i va morir a Barcelona, el mes de març de l’any 2022. Tot i que només hi va viure durant els primers anys de la infantesa, el lligam amb la seva vila natal va ser sempre important en la seva trajectòria personal i artística. Va créixer en un entorn familiar molt relacionat amb la vida cultural i republicana de la Móra dels anys trenta: el seu pare va ser company de Martí Rouret i Callol i d’Artur Bladé i Desumvila, amb els quals editava L’Ideal de l’Ebre, una publicació republicana editada a Móra d’Ebre a partir de 1931. Aquest ambient cultural i de compromís cívic ajuda a entendre el context en què va créixer l’artista i la importància que tingueren, en aquell moment, les iniciatives culturals i periodístiques impulsades des de Móra d’Ebre.
La seva infantesa estigué marcada pels trasllats familiars. Després de viure a Móra d’Ebre fins als tres anys i mig, la família es desplaçà a Reus, Tarragona i, finalment, Barcelona. Fou en aquesta ciutat on Esperança Jiménez inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis, on destacà ben aviat i fou distingida amb premis de final de curs. Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i al Reial Cercle Artístic, institucions de referència en la formació i projecció de diversos artistes catalans del segle XX.
Com a artista, Esperança Jiménez Monclús sobresurt especialment pel domini del dibuix i per una pintura de clara sensibilitat cromàtica. En el seu estil s’hi reconeix una mirada propera a l’esperit impressionista: una atenció especial a la llum, al color, a la vibració de les formes i a la captació d’atmosferes íntimes. La figura femenina ocupa un lloc central en la seva obra, no només com a tema plàstic, sinó com a espai de reflexió sobre la interioritat, la bellesa i el món emocional. Les seves composicions destaquen pel volum, la suavitat de la pinzellada, l’equilibri formal i una expressivitat continguda, sovint més suggerida que explícita.
Un altre aspecte rellevant de la seva biografia és el vincle amb la família Fleta, una nissaga barcelonina de constructors de guitarres clàssiques de gran prestigi internacional. La Guild of American Luthiers identifica Esperanza Jimenez Monclus com la mare de Gabriel Fleta i reprodueix diverses pintures seves en el context d’un article dedicat a aquest constructor de guitarres. Aquesta dada permet situar-la també dins d’un ambient familiar especialment sensible a les arts, l’ofici i la creació.
L’any 2007, coincidint amb la Festa Major de Móra d’Ebre i amb el centenari del naixement d’Artur Bladé i Desumvila, la seva obra fou presentada a la seva vila natal. Aquell any, diverses institucions de la Ribera d’Ebre commemoraren el centenari de Bladé, escriptor nascut a Benissanet i profundament vinculat a la memòria literària de les Terres de l’Ebre. En aquest context, l’exposició d’Esperança Jiménez Monclús a Móra d’Ebre prengué un valor especial: no era només la presentació d’una obra artística, sinó també un acte de retrobament amb els seus orígens.
La seva figura s’inscriu, doncs, en una doble dimensió. D’una banda, la d’una artista formada a Barcelona, amb una trajectòria pròpia i una obra marcada per la sensibilitat, el dibuix i el color. De l’altra, la d’una creadora nascuda a Móra d’Ebre, vinculada per origen i memòria a una terra que ha donat noms importants a la cultura catalana. La seva pintura, centrada en la bellesa serena de la figura humana i en la força expressiva del color, constitueix una aportació valuosa dins l’art figuratiu català del segle XX.
Esperança Jiménez Monclús representa, en definitiva, una trajectòria artística discreta però sòlida, construïda des de la constància, la formació rigorosa i una mirada profundament sensible. La recuperació i difusió de la seva obra contribueixen a posar en valor una artista que, tot i no haver tingut una gran projecció pública en les fonts consultables actualment, mereix ser reconeguda per la qualitat del seu treball i pel lloc que ocupa en la memòria cultural de Móra d’Ebre.
Joan-Josep Duran
Móra d’Ebre, maig 2026
Esperança Jiménez, 88 anys
La seva infantesa estigué marcada pels trasllats familiars. Després de viure a Móra d’Ebre fins als tres anys i mig, la família es desplaçà a Reus, Tarragona i, finalment, Barcelona. Fou en aquesta ciutat on Esperança Jiménez inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis, on destacà ben aviat i fou distingida amb premis de final de curs. Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i al Reial Cercle Artístic, institucions de referència en la formació i projecció de diversos artistes catalans del segle XX.
Esperança Jiménez, 24 anys
La seva trajectòria artística fou llarga i constant. Participà en nombroses exposicions i obtingué diversos reconeixements, entre els quals destaca el premi de pintura Manolo Hugué de Caldes de Montbui i una medalla a Béziers, França. El nom de Manolo Hugué està vinculat a Caldes de Montbui, municipi on també existeix el Taller d’Art Municipal Manolo Hugué, espai dedicat a l’expressió visual i plàstica, actiu des de 1980.
Com a artista, Esperança Jiménez Monclús sobresurt especialment pel domini del dibuix i per una pintura de clara sensibilitat cromàtica. En el seu estil s’hi reconeix una mirada propera a l’esperit impressionista: una atenció especial a la llum, al color, a la vibració de les formes i a la captació d’atmosferes íntimes. La figura femenina ocupa un lloc central en la seva obra, no només com a tema plàstic, sinó com a espai de reflexió sobre la interioritat, la bellesa i el món emocional. Les seves composicions destaquen pel volum, la suavitat de la pinzellada, l’equilibri formal i una expressivitat continguda, sovint més suggerida que explícita.
Un altre aspecte rellevant de la seva biografia és el vincle amb la família Fleta, una nissaga barcelonina de constructors de guitarres clàssiques de gran prestigi internacional. La Guild of American Luthiers identifica Esperanza Jimenez Monclus com la mare de Gabriel Fleta i reprodueix diverses pintures seves en el context d’un article dedicat a aquest constructor de guitarres. Aquesta dada permet situar-la també dins d’un ambient familiar especialment sensible a les arts, l’ofici i la creació.
L’any 2007, coincidint amb la Festa Major de Móra d’Ebre i amb el centenari del naixement d’Artur Bladé i Desumvila, la seva obra fou presentada a la seva vila natal. Aquell any, diverses institucions de la Ribera d’Ebre commemoraren el centenari de Bladé, escriptor nascut a Benissanet i profundament vinculat a la memòria literària de les Terres de l’Ebre. En aquest context, l’exposició d’Esperança Jiménez Monclús a Móra d’Ebre prengué un valor especial: no era només la presentació d’una obra artística, sinó també un acte de retrobament amb els seus orígens.
Autorretrat
La seva figura s’inscriu, doncs, en una doble dimensió. D’una banda, la d’una artista formada a Barcelona, amb una trajectòria pròpia i una obra marcada per la sensibilitat, el dibuix i el color. De l’altra, la d’una creadora nascuda a Móra d’Ebre, vinculada per origen i memòria a una terra que ha donat noms importants a la cultura catalana. La seva pintura, centrada en la bellesa serena de la figura humana i en la força expressiva del color, constitueix una aportació valuosa dins l’art figuratiu català del segle XX.
Esperança Jiménez Monclús representa, en definitiva, una trajectòria artística discreta però sòlida, construïda des de la constància, la formació rigorosa i una mirada profundament sensible. La recuperació i difusió de la seva obra contribueixen a posar en valor una artista que, tot i no haver tingut una gran projecció pública en les fonts consultables actualment, mereix ser reconeguda per la qualitat del seu treball i pel lloc que ocupa en la memòria cultural de Móra d’Ebre.
