Article escrit per Xavier Garcia Pujades al Programa de Festa Major de Móra d'Ebre l'any 2007
 |
| Artur Bladé i Desumvila |
Tots els qui hem
prestat alguna atenció a la figura humana i a l’obra literària de Bladé, sabem
perfectament que la vila de Móra, com a capital de la comarca, va tenir una
importància capital en la formació intel·lectual i política del nostre
escriptor. Després d’haver viscut intensament el batec humà i paisatgístic del
seu Benissanet natal –que fou la cisterna d’aigua pura d’on pouà el material bàsic
per a la seva obra-, Móra d’Ebre apareix als seus vint anys, el 1927, com el
petit nucli humà que farà desenvolupar les seves inquietuds culturals i
polítiques.
Tot partí del
Centre Instructiu Democràtic “La Democràcia”, de Móra, on exercia de mestre
l’empordanès de l’Escala, Martí Rouret i Callol, el qual anà a cercar Bladé a
Benissanet per a que s’incorporés a la revista “La Riuada”, que uns anys
després, el 1931, poc abans de la proclamació de la República, es convertí en
el setmanari “L’Ideal de l’Ebre”, l’objectiu del qual fou “impulsar
l’organització republicana al districte”, com ha deixat escrit l’historiador
flixanco Josep Sánchez Cervelló, el qual, amb el mestre i polític morenc Josep
Solé i Arnal, han estudiat a fons aquesta etapa política a Móra d’Ebre.
En el conjunt
dels seus textos –i sobretot a l’obra pòstuma “L’edat d’or” (Columna, 1996)-,
Bladé dedicà pàgines delicioses a Móra d’Ebre, com les del capítol cinquè
d’aquest memorable llibre, en què afirma literalment: “El primer diumenge de
maig del 1915, vaig anar per primera vegada, i amb una gran il·lusió, a
l’anomenada “Fira de Móra”. A partir de llavors, aquella Móra de “quatre mil
ànimes” l’havia de guanyar per sempre, doncs no en va allí hi va conèixer, amb
els anys, i sobretot en els temps esperançats de la República, alguns dels qui
foren amics de l’ànima, com el “català excepcional” que fou Antoni Terré –a qui
dedicà una excel·lent biografia (Pòrtic, 1976)- i correligionaris polítics com
l’esmentat Martí Rouret –amb qui treballà en temps de guerra a la Generalitat,
a Barcelona- , com Ramon Nogués Biset, que presidí la Diputació de Tarragona i
les Corts espanyoles a l’exili (com pot llegir-se al llibre biogràfic que li
dedicà Sánchez Cervelló, a Arola editors, el 2004) i com Antonio Jiménez, a qui
Bladé, des de Mèxic el 1945, dedicà un emotiu article: “Un andalús a la
fundació de l’Esquerra” (“La Humanitat”, núm. 10, març 1945).
Amb aquests seus
amics –i tants d’altres-, Bladé va viure les tensions de la guerra, la
desolació del primer exili a Montpeller i, amb Martí Rouret i Antoni Terré, la
consolidació de la condició d’exiliats a Mèxic, viatge que, des de Marsella,
feren junts el setembre de 1942. Tot això ens ho ha explicat Bladé en els seus
llibres “L’Exiliada” (Pòrtic, 1976) i “De l’exili a Mèxic” (Curial, 1993),
entre d’altres.
En un d’aquests,
“Viatge a l’Esperança” (Pòrtic, 1973), Bladé descriu el viatge de tres mesos
que féu a Catalunya el 1956, enyorat com estava de Mèxic estant. No pot
deixar-se de llegir el capítol sisè d’aquest entranyable llibre, titulat
simplement “Retorn al poble natal”, perquè allí s’hi concentra el Bladé més
destil·lat en referir-se, després de vint anys d’absència, a les impressions
que li provoca reveure la “terra natal”, és a dir, Benissanet, Móra, on pensa
“en l’amic Terré (que actualment és a Andorra) i en altres amics morencs del
bon temps”. Justament, va ser el morenc Terré qui anà a cercar-lo al port de
Santander, per a fer junts en tren el viatge fins a Barcelona, i el qui, al peu
del vaixell, el saludà amb l’expressiu crit de “Xeic!”, definitori de tanta
història lingüística, com assenyala el mateix Bladé en el seu llibre.
Però una de les
coses que més em commouen d’aquest viatge de Bladé, l’estiu de 1956 a
Catalunya, és – a més del gran llibre que va fer- la coincidència pràcticament
de dates amb el primer viatge que jo vaig fer, aquell mateix estiu amb sis
anyets, vora l’Ebre, concretament al Priorat d’Els Guiamets, per l’estació del
qual poble el que havia de ser el meu gran amic també passà per aquelles dates,
camí del seu retrobament. Certament, hi ha coses, en la vida, que són
significatives. El que per a Bladé va ser un retorn “provisional” (en espera
del definitiu, el 1961), per a mi va ser l’inici d’un viatge al sud que no ha
cessat.
Xavier Garcia Pujades, agost 2007
 |
| Xavier Garcia a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre el 7 de novembre de 2013 |