dilluns, 19 de gener de 2015

Solcant les Terres de l'Ebre. Projecte de senyalització turística


L’any 2007, va tenir  lloc la inauguració del programa de senyalització exterior de tots els municipis i entitats municipals descentralitzades de les Terres de l'Ebre. Aquesta actuació va consistir amb la instal·lació de mòduls de senyalització interpretativa, els quals destaquen els atractius turístics de més interès de cadascuna de les poblacions del territori.

 L'import total del programa va ascendir  a gairebé 450.000,00 euros, els quals varen estar  finançats pel Pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre i una subvenció del FEDER en el cas de la senyalització que es van instal·lar a la Ribera d'Ebre. 

La idea de bastir una senyalització comuna a les quatre comarques de l’Ebre pretenia ressaltar el patrimoni paisatgístic, monumental, cultural i humà com a eix vertebrador del territori.

El Grup ABS de Serveis de Comunicació, dirigit per l’ampostí Toni Balada  i coordinat per Rubén Hierro, va ser l’encarregat de dur a terme el projecte d’informació turística. En la redacció dels textos varen participar una munió d’especialistes d’arreu del territori: Jordi Diloli, Albert Curto i Josep Sánchez Cervelló, Jacobo Vidal, Helena fible, Maite Subirats, Sofia Rivaes, Josep Maria Forcadell, Carme Queralt i Àlvar Arasa. Les il·lustracions foren realitzades per Javier Palacios, Josep L. Ferrer, Hugo Prades i Carme Lorente.

Entre els impulsors d’aquest projecte cal destacar a Josep Felip Monclús, director dels Serveis Territorials del Departament d’Innovació Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Alfons Montserrat, president del Consorci per a l'Execució del Pla de Dinamització Turística,  Josep Solé Arnal president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep F. Moragrega, gerent del Consorci per a l'execució del Pla de dinamització de les Terres de l'Ebre  i Joan Launes, cap del departament de dinamització econòmica del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.


A Móra d’Ebre els plafons de senyalització turística foren instal·lats al Passeig del Pont i es dedicaren a la navegació fluvial, els escultors de Móra d’Ebre, la Guerra Civil, la clotxa, l'Espai Natural de l’Aubadera i el Castell.

A continuació us ofererim alguns els textos i dibuixos de la senyalització instal·lada al Passeig del Pont de Móra d'Ebre, l'any 2007.


CAMÍ DE SIRGA

Dibuix: Josep L. Ferrer


Us trobeu al tram del camí de Sovarrec, conegut popularment com el Camí de sirga, perquè coincideix amb l’antic sender que usaven els sirgadors (peons del llaüt) per fer pujar contracorrent els llaüts carregats de mercaderies que navegaven per l’Ebre. Avançaven, estirant-los amb una corda gruixuda, lligada per un extrem a l’arbre del llaüt i per l’altre als seus muscles, que protegien amb espatlleres de fusta; també els carregaven i descarregaven.

Al llarg de tot el riu, els camins de sirga eren vitals per garantir l’enorme tràfic de mercaderies que durant segles ha discorregut per l’Ebre; en tenim notícies des del segle XIII. Sirgar era una feina duríssima, que requeria dels hòmens un gran esforç físic. Santiago Cosa va immortalitzar la memòria dels sirgadors en un monument a Móra d’Ebre.

Text: Carme Queralt

L'AUBADERA

Dibuix: Carme Lorente



La zona coneguda com l'Aubarera és un espai natural d'elevada diversitat i interès ecològic amb l'afegit de la seva proximitat del nucli urbà de Mora d'Ebre el que facilita l'accés a una part i a la seva utilització com a zona d'esbarjo. 



A l'Aubarera, i encara més a les altres illes fluvials d'aquest tram de l'Ebre, hi trobem el bosc de ribera, l'hàbitat més ric i exuberant de vora riu format principalment per aubes (Populus alba ), xops (Populus nigra), oms (Ulmus minor) i salzes (Salix alba). 



Aquest hàbitat és molt canviant en funció de l'època que estem, presentant un aspecte diferent en la vegetació i en la composició de la avifauna que hi habita, doncs és un biòtop pont entre les zones de aiguamolls del litoral vers el interior de la península Ibèrica. També cal destacar les seves dunes fluvials.

Text: Sofia Rivaes i Josep Maria Forcadell


ELS NAVEGANTS AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Dibuix: Josep L. Ferrer

Tot i les dificultats pròpies d’un riu mediterrani, l’Ebre ha estat una via de comunicació des dels orígens de l’hàbitat humà. L’intercanvi de productes ha estat el principal motiu de la navegació riu amunt i riu avall. De les terres de l’interior peninsular han davallat excedents de blat i llana mentre que de retorn han remuntat per al seu comerç productes manufacturats. Embarcacions de poc calatge però de gran envergadura com els llaüts senyorejaven altre temps el curs mig i baix del riu. Des d’època ibérica, romana, islámica, medieval, moderna i fins la primera meitat del segle XX, els patrons i navegants dels pobles riberencs protagonitzaren l’art de la navegació fluvial. Móra ha estat sempre un dels principals embarcadors des d’on han sorgit bona part dels tripulants d’aquestes terres.   

Text: Albert Curto

EL CASTELL DE MÓRA

Dibuix: Hugo Prades
El castell de Móra d’Ebre és el resultat de diverses empreses constructives que han tingut lloc al llarg dels segles. De manera semblant al que succeeix a Miravet, Ascó, Tortosa i, sobretot, Amposta, l’edifici es troba sobre un petit turó d’aglomerat proper al riu Ebre, i en aquest cas s’ordena d’acord amb les corbes de nivell del terreny. Els seus orígens són anteriors a la conquesta cristiana i, malgrat les moltes modificacions que ha sofert al llarg de la història, encara es pot apreciar una organització en planta equivalent a les dels hisn d’època andalusina. Va pertànyer a la baronia d’Entença fins al segle XIX, moment en què, per darrer cop, va jugar un paper estratègic important durant les guerres carlines.

Text: Albert Curto

LA VOLADURA D'UN SOMNI

Dibuix: Javier Palacios

Entre les dues Móres, després de molts anys d’anhels, s’hi construí un pont l’any 1918 a la carretera nacional Saragossa-Barcelona, però sols es mantingué 20 anys perquè l’alferes republicà Josep Brú, de la 45 Divisió Internacional, l’ordenà volar el 3 d’abril de 1938, en arribar les tropes de la 50 Divisió nacional a la riba dreta de l’ Ebre. Més tard, amb l’inici de la Batalla de l’ Ebre els republicans no creuaren el riu per aquesta població, però els pas de les Divisions 35 i 11 per Ascó i Miravet encerclaren les forces franquistes estacionades al terme, fent centenars de presoners i ocupant la vila el 26 de juliol. Durant tota la Batalla, Móra d’ Ebre fou durament castigada per l’aviació i l’artilleria nacional, causant gravíssimes destroces que afectaren a dos de cada tres edificis. També fou un centre sanitari de primeres cures i de classificació dels ferits que eren destinats als hospitals de reraguarda. El 7 de novembre tornà a ser conquerida per la 1a Divisió de Navarra.

Text: Josep Sànchez Cervelló


Article publicat per Joan Josep Duran, alcalde, regidor de cultura i coordinador del projecte de senyalització turística a Móra d'Ebre l'any 2007.

Amb  aquest article vull expresar la meva gratitut i reconeixement a Josep Felip Monclús, Josep Solé Arnal, Josep F. Moragrega i Joan Launes per la Il·lusió, la implicació, l'estima i l'esforç per a dur a terme aquest i altres projectes importants que varem idear amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica de Móra d'Ebre, la seva comarca i les Terres de l'Ebre.

Joan J. Duran