L’any 711 els exèrcits berbero-àrabs entraren a la península ibèrica i l’ocuparen ràpidament derrotant els regnes visigòtics. Els musulmans no van obligar a la població indígena, cristians i jueus, a convertir-se a l’islam, i els que van voler, pogueren mantenir la seva religió a canvi del pagament d’un impost personal. L’islam tampoc admetia l’esclavitud dels seus creients, per la qual cosa molts antics esclaus es convertiren a la nova religió per aconseguir la llibertat.
Entre els segles VII i XI, l’ocupació musulmana de la vall de l’Ebre va permetre desenvolupar un important creixement agrícola a la zona. L’agricultura predominant era la de les petites explotacions de regadius amb conreus d’horta, arbres fruiters, vinya i oliveres. La indústria artesana i el comerç tingueren una gran importància, i l’Ebre fou la principal via de comunicació fluvial. Al port de Tortosa també s’exportava fusta i la galena del Priorat
L’any 1153 el compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va conquerir els últims territoris musulmans de l’Ebre, i va establir una carta de seguretat amb els sarraïns de Móra, Garcia i Tivissa, per garantir la continuïtat de les explotacions agrícoles i evitar el despoblament i l’abandó de les terres. El document fou signat, entre altres, per Pere, mestre del Temple, Guifré, bisbe de Tortosa i Guillem de Castelvell, senyor dels territoris dels castells de Móra, Garcia, Tivissa i Marçà.
El document, signat abans de l’any 1176, és un referent a la convivència de les religions, a la diversitat cultural i al respecte pels drets humans. En aquell temps cap musulmà podia ser jutjat per un cristià, es reconeixien les mesquites i entre altres drets es mantenia el règim de propietat i herències segons la llei i costum musulmana. El rei Alfons el cast a fi de conservar la població de la vall de l’Ebre, l’any 1180 va concedir una exacció d’impostos a les tres comunitats que poblaven la zona, cristians, jueus i musulmans.
Durant segles la convivència entre les tres cultures va romandre intacta, però l’any 1492 els Reis Catòlics, van decretar l’expulsió dels jueus, i el 1609 Felip III, decretà l’expulsió dels moriscos, que eren els descendents dels musulmans que vivien a la Península Ibèrica i havien adoptat el cristianisme com a nova religió. Malgrat el decret d’expulsió dels moriscos, un informe favorable del bisbe de Tortosa Pere Manrique, va permetre als nous cristians de Móra d’Ebre, Flix, Garcia, Riba-Roja, Tivissa i Vinebre, continuar vivint i treballant en els seus pobles.
A la fi del segle XV a Móra d’Ebre estaven censades 34 famílies jueves, 51 sarraïnes i 130 cristianes. La Móra Morisca recrea l’època històrica en la qual Móra d’Ebre disposava d’esglèsia, mesquita i sinagoga, i les cultures cristianes, musulmanes i jueves convivien pacíficament.
Joan Josep Duran (2004)